Ací i allà de la muntanya
mediterrània –hi ha Mediterrània sense muntanyes?– ens trobem una mena singular
de paisatges. Solitàries construccions de pedra: un gran pou circular o quadrat
mig excavat al terra; murs gruixuts amb poques obertures; de vegades encara
resta la coberta; en certs llocs grans basses de poca fondària. Es van bastir
entre els segles XVI i XIX per tal de conservar neu i gel i poder disposar-ne a
les ciutats i pobles. Són els paisatges del fred.
Punxa a la imatge per descarregar l'article en pdf
Article de Jorge Cruz
Orozco, del Servei d'Investigació d'Etnologia i Cultura Tradicional, Museu de
Prehistòria i de les Cultures de València, a la revista Mètode, núm. 36 (Hivern
2002/03).
