lunes, 10 de noviembre de 2014

La Masía Tristany


Para llegar hasta la Masía de Tristán, ubicada a 17 kilómetros de Segorbe, se puede utilizar el camino conocido como de Cabrera, donde al llegar a la Olivera Morruda, se tomará la pista de tierra que, de camino hacia la próxima Masía de Ferrer, se desvía hacia la izquierda del camino de acceso a la misma. Ascendiendo por ella, se pasará por el acceso a la Fuente Sinainas, que baja hacia la derecha, aunque para llegar hasta la masía habrá que continuar recto casi dos kilómetros por la pista principal.

Otra opción es dirigirse hasta la localidad de Gátova, localidad que se bordeará hasta pasar el cementerio, desde donde parte un camino asfaltado hacia la izquierda que se dirige hacia la Fuente del Tormo. También se encuentran en este camino indicaciones para llegar hacia la masía, que dista unos 6,5 km de Gátova y 25 de Segorbe.

https://www.google.es/maps/@39.7365217,-0.4815282,343m/data=!3m1!1e3?hl=ca

 Los orígenes de la masía son desconocidos. El hallazgo de una necrópolis íbera en la llamada Mina de Tristán en 1978, en la que se hallaron numerosos restos cerámicos de ánforas y vasijas aunque ningún resto de edificación antigua, atestigua la presencia humana en estas tierras desde al menos este periodo.

También el origen del nombre es algo confuso. La mayoría coincide en que el nombre de la masía se debe a un cartujo de Portaceli apellidado Tristany, que utilizó el mas para reorganizar todos los caminos de la zona y crear una especie de red viaria oficial en sustitución de viejos senderos y pasos por caminos principales de origen antiguo. Lo que ya es más controvertido es cuándo tuvo lugar este suceso, pues las primeras noticias de la posesión de los cartujos de Portaceli se documenta el 13 de agosto de 1623, cuando los frailes compraban a la viuda de Fandos de Segorbe una masada contigua al Tristán por 18 libras. Da la impresión de que esta sea la fecha en que la Cartuja se hace con la masía, aunque tal vez de ser cierto el origen de su nombre podría haberla tenido arrendada con anterioridad.

Desde luego, el hecho de que el 31 de enero de 1624 se concluyeran las obras de un pozo de nieve próximo a la masía (en la partida de Rebalsadores) podría justificar el por qué los cartujos estaban tan interesados en su posesión, pues ya desde el día siguiente al de su conclusión comenzaron a aprovechar la nieve que cayó en abundancia en la Calderona. Aunque parece ser que fue en 1670 uno de los más fructíferos, pues comentaban los frailes que la caída de nieve en Tristán y otras partes durante el mes de febrero fue tan abundante que duró en la armería más de un mes, y que además de colmar las necesidades de la casa, aun hubo para vender 100 cargas.

No solo la nieve era recogida en Tristán, aunque sí su principal producto. En 1625 se recogerían 78 cahices de trigo, que darían pie a un pequeño conflicto con el alguacil de Segorbe, que se personó en la masía con idea de cobrar el diezmo y primicia del Obispo y cabildo de la catedral segorbina, pero fue rechazado por la previsión de los frailes, que habían solicitado una firma de derecho de la Real Audiencia que les eximía de tal pago. En años sucesivos la cosecha no sería tan generosa, pues en 1654 se declaran 42 cahices, que ya bajan a 20 dos años después, si bien se recolectaron otros 20 cahices de cebada, 35 cahices en 1662, 9 y 5 de trigo y cebada respectivamente en 1664 y 24 de trigo y 9 de cebada en 1665.

Años más tarde, en 1704 se demuestra que las tierras de esta heredad no eran muy de provecho, pues se hubo de recuperar mucha parte de tierra que estaba perdida y usurpada por los de Olocau, Olla y un tal Gerónimo Sierra de Forcas (ó Torcas), que se construyó una casita y una era a la parte del barranco de Agua Amarga y tomó numerosas tierras para sí, por lo que los monjes debieron pleitear para recuperarlas. También se hubo de reparar la masía, la teñada y pajar por estar prácticamente arruinados y por suelo debido a su abandono.

Por último, cabe citar el uso ganadero de sus dehesas, en las que pacían los ganados de cabras y ovejas durante los ocasionales desplazamientos entre el priorato y las masadas del Collado (Bejís) y Tristán. Estos ganados eran una parte importante de la economía cartuja, pues además de lana, leche, pieles y quesos, proporcionaban carne para los criados, y numerosos ingresos de las ventas de sus productos y los propios animales a los pueblos vecinos. También se hubo de pleitear por evitar pagar los diezmos y primicias sobre los ganados con Segorbe, que se resolvió favorablemente para los frailes.

A partir de estas fechas, los manifiestos de ingresos de Portaceli de 1776 y 1804 ya no arrojan cifras concretas sobre Tristán, algo preocupante sobre todo en un momento en que corren unos tiempos en los que es necesario demostrar que todos los bienes que posee la Iglesia sirven para su sustento. Tal vez se deba a que de nuevo las 50 cahizadas que conformaban la heredad estuvieran de nuevo algo olvidadas.

Tras la desamortización la masía iría a parar a manos particulares. Se sabe que perteneció a la familia Velázquez de Segorbe, y que años más tarde fue adquirida por ICONA, que introdujo en sus tierras diversas especies de pinos, entre los que cabe destacar el pino piñonero por los diferentes injertos de estos con otras variedades (rodeno y carrasco principalmente) que se realizaron a modo experimental. Años después, tanto la casa como las tierras pasarían a ser propiedad de la Conselleria de Medio Ambiente de la Generalitat Valenciana, que las cedería a su vez al Centro Excursionista de Valencia para su uso como albergue.

Hoy la masía presenta un aspecto relativamente bien cuidado, pues sus alrededores han sido convertidos en una zona de recreo, aunque el abandono funcional del edificio (ver nota), ya fuera de uso, hace mella en él. Lo que más llama la atención del mismo es el curioso reloj de sol que destaca en su fachada, pues presenta no sólo la peculiaridad de que el astro rey aparezca alado, sino que inexplicablemente sólo está preparado para señalar el espacio de tiempo que va desde las 8 hasta las 15 horas.


Los alrededores de la masía son también de gran interés, pues a los numerosos parajes próximos a los que acercarse en coche, bici o andando, se suman la posibilidad de practicar la espeleología en la cercana cueva de Sacañé, visitar el poblado ibérico de La Hoya, el pozo de nieve de Rebalsadores construido por los frailes de Portaceli, los alcornocales de la montaña de El Gorgo, o la serrana población de Gátova.


BIBLIOGRAFIA:

- Gátova a través de la Historia. Eladio Suarep (2007)
- Las Masías de Segorbe. Placido Benet. La Prensa de Segorbe (2005)
- Cartuja de Portaceli: Historia, Vida, Arquitectura y Arte. Fco. Fuster Serra (2004)
- Los Anales de la Cartuja de Porta-Coeli. Mª Estrella Ribes Traver. (1998)
- Itinerarios Culturales Alto Palancia. EPA/ Caja Segorbe- Caja Valencia. (1985)

Gracias a Jose Ángel Planillo Portolés por el artículo.
Técnico Superior de Información y Comercialización Turística y Guía de Turismo y Cultural del Alto Palancia y Sagunto así que no dudéis de poneros en contacto con él para conocer en profundidad nuestras tierras en su correo electrónico porelpalancia@gmail.com o directamente en su teléfono 677 06 29 20.

Además en su web vive el Alto Palancia y en su Facebook podrás seguir toda la información y consultar las visitas guiadas que realiza


También os dejamos la ficha del área recreativa:

http://www.cma.gva.es/cidam/montes/sendaverde/ficha.asp?idLugar=283


*Nota: Actualmente la Masía de Tristán se encuentra cerrada a la espera de que se ejecuten las obras necesarias en materia de seguridad. Por este motivo desde 2012 ya no existen paelleros y está prohibido hacer fuego allí.

viernes, 17 de octubre de 2014

GR-10, un camí més llarg que un llibre



Presentada la nova topoguia del GR-10, sender de gran recorregut que travessa la Comunitat Valenciana d’est a oest


GR-10 Barraix - Serra

Travessa la Comunitat Valenciana de punta a punta. D’est a Oest en este cas. És un dels més llargs, dels més coneguts i dels més transitats de València. Precisament per això, per veterà, li tocava ja fer-se una revisió i una posada a punt a l’època actual i a les noves tecnologies. Això és el que han fet Salvador Blanco i Carles Ferris amb la nova “Topoguía del GR-10. Sierra Calderona y Montes de Andilla” que s’ha presentat este dimecres 15 d’octubre al Centre Excursionista de València.


gr-10 (2)El sender, el camí del GR-10 és el que és, des de temps immemorials. Aquell que seguint les marques roges i blanques podria dur-nos caminant des de València fins a Lisboa travessant tota la península i comunicant la mar Mediterrànea amb l’oceà Atlàntic. Però ara s’ha volgut donar un valor afegit per a tots aquells que volen conéixer més d’este Gran Recorregut.
L’antiga topoguia estava feta del 99, ja fa 15 anys, el llibre estava esgotat i tant a Carles com a mi ens el demanavem continuament els practicants de senderisme” ens conta Salvador Blanco, tècnic de sender de la FEMECV i col.laborador de SenseLímitsAventura. “Tota la resta del GR-10 a Espanya ja estava actualitzat i  faltava esta part. Així doncs, hem aprofitat per a actualitzar les dades, perquè tot i que el GR-10 ja és molt conegut, feia falta dotar-lo de totes les novetats tecnològiques. Per exemple, a la guia estan en format QR totes les fitxes dels pobles per on travessa el GR-10 així com els PR que l’envolten. Així des del mòbil es pot consultar de forma senzilla” . 

Hem aprofitat per a actualitzar les dades, perquè tot i que el GR-10 ja és molt conegut feia dotar-lo de totes les novetats tecnològiques. A la guia estan en format QR totes les fitxes dels pobles per on travessa el GR-1O així com els PR que l’envolten. Així des del mòbil es pot consultar de forma senzilla”

Una guia per a vore-la

“La guía és molt visual” continua Salvador Blanco, “Té més de 200 fotos i están a més georeferènciats tots els pobles pels que passa el sender, i els postes que en el seu moment va col.locar la Conselleria, que són més de 50. A més fem referència a tot el patrimoni cultural i natural que hi ha a este GR-10 que travessa per punts tant destacats com la Serra Calderona o els parartges que tenim fins arribar a Andilla. A més quant al patrimoni cultural té dos cenobis, el monestir de Sant Esperit a Gilet i la catoixa de Portaceli a Serra, el Castell de Beselga, té microresserves, passa pel Garbi… la majoria dels punts emblemàtics de prop de València estan al GR-10, és el nostre gran referent”. Este Gr-10 que penetra per la Calderona, eixa Universitat del senderisme, de l’escalada i l’espeleologia dels habitants de València com l’ha batejat Rafael Cebrián.
Per a descobrir -o redescobrir- este GR-10, el gran referent per als amants del senderisme -junt al GR-7-, Salvador i Carles plantetgen dos opcions. “Hem dividit la guia en 7 etapes. A més donem informació també d’altres senders que envolten el GR-10 de manera que es puguen acabar fent algunes rutes circulars i així puga ser més còmode”.

“Hem dividit la guia en 7 etapes. A més donem informació també d’altres senders que envolten el GR-10 de manera que es puguen acabar fent algunes rutes circulars i puga ser més còmode”.


cadenas GR-10

 

Per a tots els públics

El GR-10 presenta recorreguts de diversa dificultat a l’hora de poder transitar per ell. Especialment complicat el pas de la canal del Garbí, a Segart, on hi ha que fer ús de les cadenes ja instal.lades entre les roques. Per això, altra de les claus d’esta nova topoguia és donar la informació exacta perque cada u puga saber quin tram del recorregut d’adapta més a les seues capacitats. “Tots es mapes són de l’Institut de Cartografia Valencià i incloguen el MIDE, sistema de medició/classificació de la dificultat de les excursions”. Una bona manera d’evitar sorpreses desagradables.

Alguna sorpresa si s’han trobat Salvador, Carles i les persones que han participar en l’el.laboració del llibre. Fonamentalment quan a la conservació de la senyalització, quan als efectes de la sequera actual i també a la constatació del mal que han fet els incendis, especialment el de fa ara dos anys a Andilla. “No hi ha cap tram del sender de Puçol a Andilla  que bé en una època o en altra no s’haja vist afectat per un incendi” indica Carles Ferris. “Això hauria de ser un toc d’atenció per a Conselleria”.

A més del llibre, el blog

La renovació del GR-10 quant a la informació no es queda només a esta guía topográfica, sino que Salvador i Carles van més enllà. “Som conscientes que les 250 fulles que té el llibre es queden curtes. Per això hem un blog que vol arreplegar tota la informació que envolta este sender: ventisques, pedres en sec, patrimoni cultural i natural, tots els tracks de les rutes… de manera que la gent puga utilitzar-ho també com a referent”.

Dades del GR-10 Xtrem

Altre dels punts forts de la topoguia arriba per tots aquells interessants en formar part dels valents que pròxim 10 de gener afrontaran la VI edició del GR-10 Xtrem, Ultra Trail de 93 km 3800+ que és la primera gran cita de la temporada. “A la topoguia tota la informació del camí que segueix l'ultra, amb algunes de les variants utilitzades, incloguem els punts d’avituallaments, el temps de pas d’altres anys, anotacions tècniques i també tàctiques de la carrera. Hem posat allò que és més destacat en cada punt dels 93 km”.

“A la topoguia tota la informació del camí que segueix l?ultra, amb algunes de les variants utilitzades, incloguem els punts d’avituallaments, el temps de pas d’altres anys, anotacions tècniques i també tàctiques de la carrera. Hem posat allò que és més destacat en cada punt dels 93 km”

Per a corredors i per a senderistes. Ja no hi ha excusa. El Gr-10 ens espera. Ell no té presa.

GR-10 Gàtova-Cueva Santa


 Fotografies: Salvador Blanco / Topoguia del GR-10 Sierra Calderona y Montes de Andilla
Text: senselimitsaventura.com

miércoles, 1 de octubre de 2014

Presentación de la nueva Topoguía del GR 10

Editada por Carena Editors, la presentación de la nueva “Topoguía del GR 10. Sierra Calderona y Montes de Andilla” tendrá lugar el próximo 15 de octubre, a las 19:30h, en la sede del Centro Excursionista de Valencia.

La presentación será a cargo de Rafael Cebrián, miembro del CEV y en el acto intervendrán los autores Salvador Blanco y Carles Ferris, y el editor Quique Olmos.


La Topoguía El sendero GR 10/E 7 europeo forma parte de la red de senderos de Gran Recorrido de España. Cruza la Península Ibérica desde las montañas mediterráneas de Valencia hasta conectar con el Atlántico en Lisboa. En la Comunitat Valenciana se inicia en Puçol para recorrer el Parque Natural de la Sierra Calderona y los montes de Andilla donde se adentra en la sierra de Javalambre (Teruel).

La “Topoguía del GR 10. Sierra Calderona y Montes de Andilla” nos ayudará a conocer mejor los paisajes y poblaciones por donde discurre el sendero GR 10, con detalles de la ruta senderista y deportiva (la topoguía incluye anotaciones de la Carrera por Montaña GR 10 Xtrem Valencia Ultra Trail), conexiones a otros senderos homologados, así como información sobre el patrimonio natural y cultural de estas zonas de montaña que merecen jornadas de sendero para disfrutar de estos valiosos territorios del sistema ibérico valenciano. El día 31 de octubre también se hará una presentación en la localidad de Serra.

martes, 23 de septiembre de 2014

martes, 22 de julio de 2014

Els paisatges del fred



Ací i allà de la muntanya mediterrània –hi ha Mediterrània sense muntanyes?– ens trobem una mena singular de paisatges. Solitàries construccions de pedra: un gran pou circular o quadrat mig excavat al terra; murs gruixuts amb poques obertures; de vegades encara resta la coberta; en certs llocs grans basses de poca fondària. Es van bastir entre els segles XVI i XIX per tal de conservar neu i gel i poder disposar-ne a les ciutats i pobles. Són els paisatges del fred.


Els paisatges del fred
 Punxa a la imatge per descarregar l'article en pdf

Article de Jorge Cruz Orozco, del Servei d'Investigació d'Etnologia i Cultura Tradicional, Museu de Prehistòria i de les Cultures de València, a la revista Mètode, núm.  36 (Hivern 2002/03).


Paraje Natural Municipal “La Torrecilla-Puntal de Navarrete”



El Paraje Natural Municipal “La Torrecilla-Puntal de Navarrete”, fue declarado como tal en el año 2006. Se localiza en el término municipal de Altura, en la confluencia con los términos de Jérica y Alcublas, en la provincia de Castellón, y posee una superficie de 331,30 ha.

El Paraje presenta un alto valor ecológico, predominando las masas mixtas de pino laricio, sabina albar y carrasca, con un estrato arbustivo de enebros y sabinas. El carácter singular de la vegetación ha hecho merecedora a la zona, conocida como Puntal Navarrete, de la figura microrreserva de flora.

Paisajísticamente, el sector del paraje que presenta un mayor interés es la umbría del barranco de la Torrecilla, aunque afectado por el incendio de Andilla de 2012.

La etapa 5 "Cueva Santa - Sacañet" coincide con el itinerario interpretativo del Paraje. Os dejamos los paneles del mismo:

Paneles Puntal de Navarrete
Pincha en la imagen para descargar los paneles en pdf